Tinc tantes coses a dir que les paraules se m’amunteguen sobre la llengua. I em pesa, em pesa tant que no puc moure-la, no puc articular paraula.
Quantes coses li diria a una sola persona i quantes coses no puc dir alhora. I si ho explico tot i em quedo sense poder parlar mai més? Es com qui plora molt, que arriba un moment que ja no té llàgrimes?
Prefereixo escriure que sé del cert que les paraules fluiran pels meus dits com gotes d’aigua que cauen de les branques dels arbres.
Encara que el que penso que diré i el que dic moltes vegades no és el mateix.
Comment